Las nuevas tecnologías hacen tambalear las normas básicas de educación

Aquest article, publicat a La Vanguardia el passat mes de març, parla sobre el mal ús de les noves tecnologies.
Per tal de fer-ho, mostra diverses situacions en què les noves tecnologies estan guanyant terreny vers a les relacions personals i d'educació. Per exemple, explica que en molts restaurants només se senten els sons dels telèfons (ja sigui per e-mails, trucades, avisos, etc.).

També mostra algunes de les alternatives que han s'han utilitzat en diferents llocs per tal de rebatre aquest fenòmen (restaurants on es pot deixar el telèfon mòvil al guardaroba, instituts on el mòvil només es pot utilitzar al passadís, etc.).
D'altra banda, també comenta la gran necessitat que tenim avui dia d'estar conectats a la xarxa i la gran indignació que sentim quan ens trobem en un lloc on no hi ha cobertura.
Així doncs, pretén mostrar la gran dependència de la societat actual de les noves tecnologies i la pèrdua del factor humà.


Per veure tot l'article, feu clic aquí.

Les idees científiques dels infants i l'ensenyament de les ciències a l'escola primària

En aquest article es presenten un seguit de reflexions breus en relació a tres elements que consideren bàsics en el treball a l’aula en l’àmbit de l’ensenyament de les ciències a l’escola primària. Es tracta de la presència de la realitat a l’aula, de la importància d’un ensenyament-aprenentatge basat en la teoria constructivista (donar més importància a les idees prèvies dels nens i nenes) i del procés d’evolució d’aquestes idees.

Per ser un bon professional de l’ensenyament de les ciències, cal tenir clares les idees científiques que es volen treballar i formular-se-les d’una manera assequible als infants; explorar les idees dels nens i nenes en relació amb els temes que es volen treballar; proposar els nens i nenes que interactuïn amb fenòmens i objectes de la realitat; etc.

Per a més informació segueix l'enllaç.

Les xarxes socials acaparen tot el temps dels joves a internet

El periódico publica que segons dades reals els adolescents d’entre 8 i 16 anys passen de mitjana una hora i mitja al dia a les xarxes socials. Passen gairebé un 70% del seu temps a Internet en aquestes xarxes.

Les xarxes socials són la manera de comunicar-se per a ells. «Estem veient que els adolescents amb prou feines es truquen per telèfon i s'envien missatges de mòbil. Si volen quedar per veure un partit de futbol, el posen a Internet, i si veuen un jugador del Barça, fan el mateix».

En les més visitades, l’encapçalament vindria de la mà de Tuenti i Facebook; les segueixen Google, Youtube, el correu de Yahoo i Gmail. A continuació apareixen pàgines de jocs com minijuegos, a la qual segueixen pàgines del diari Marca, el canal de dibuixos animats Cartoon Network i Megavídeo.

Després d’aquest rànquing es pot veure que els adolescents no prenen l’internet com quelcom útil per als estudis, no hi ha ni una pàgina educativa: ni Xtec, ni edu365, ni Viquipèdia…

No obstant això, l’empresa encarregada de monitoritzar l’exploració dels adolescents i comunicar als pares l’estona que hi estan i les pàgines visitades, diu que els adolescents fan una navegació relativament responsable.

visiteu aquest enllaç per direccionar-vos a la notícia.

Seguretat online a les escoles

El dimecres dia 1 de juny, es realitzarà un seminari online gratuït “seguridad online en los colegios y consejos para estar protegido”.

És un acte organitzat per Microsoft que pretén mostrar als mestres i professors, com aprendre a estar protegits a la xarxa mitjançant consells que puguin transmetre fàcilment als seus alumnes.

A la web “educación 3.0” es proposen sempre cursos, xerrades, conferències, online per ajudar els mestres i no mestres a apropar l’ensenyament a les noves tecnologies.

Per a més informació: educació 3.0

El llibre electrònic

A finals del segle XX, es va començar a digitalitzar els primers llibres oferint-los gratuïtament a la xarxa.
El llibre electrònic, el llibre digital,  electronic book o eBook, són diferents maneres d’anomenar la digitalització d’un llibre originàriament editat en paper. Aquest dispositiu ens permet llegir llibres sense imprimir, simplement realitzant-ho a través d’una pantalla. Els podem trobar a la xarxa d’Internet o en un Compact Disc (CD). Qualsevol ordinador (PC) que disposi d’un programari adequat, serveix per reproduir la versió digital o electrònica d’un llibre. Tot i així, existeixen aparells especialitzats com: Amazon Kindle (lectors digitals), Smartphones, tablets, iPad, PDA, Assistent Digital Personal (PDA, ordinador de butxaca).
A continuació podeu trobar una taula amb avantatges i inconvenients de l'ús dels llibres digitals. Si feu un clic sobre la imatge podeu visualitzar-la millor:

La realitat augmentada

La realitat augmentada és una nova tecnologia que ens permet complementar la realitat amb el món virtual. Cal no confondre-la amb la realitat virtual, ja que aquesta no mostra el nostre entorn. 

Codi QR

Així doncs, podem dir que la realitat augmentada es converteix en un recurs molt útil per a obtenir i ampliar la informació que rebem de l'entorn. La podem trobar en diversos dispositius com ara ordinadors o bé alguns telèfons mòbils. A través d'un dispositiu amb càmera web es poden veure imatges integrades dins els codis QR. Pot representar un objecte de qualsevol tipus, color, animat, mida, etc. i l'usuari podrà veure l'objecte en tres dimensions. 

Els codis QR es poden generar des de diverses pàgines de la web. Cal tenir en compte que cal tenir un lector que permeti al dispositiu interpretar la imatge i descodificar-la per tal de veure l'objecte o text que desitgem. 

LA FIRA DE LA CIÈNCIA

Divendres 13 de maig de 2011, a la Plaça Constitució i la Plaça Josep Pla de Girona va tenir lloc la 4ª edición de la Fira de la Ciència – Petits Grans Científics.

Aquesta Fira és una activitat d'educació científica emmarcada dins el projecte 'Girona, ciutat llavor de ciència'. Es tracta d'una jornada lúdico-educativa adreçada principalment a nens i nenes de 3 a 11 anys i organitzada conjuntament per la UdG, l’Ajuntament i el Servei Territorial del Departament d’Ensenyament (Serveis Educatius del Gironès).

Aquest any, per primera vegada, la Fira de la Ciència es va obrir a la ciutadania, de manera que de les 5 de la tarda a les 8 del vespre van seguir oferint experiències al públic en general. A més a més, a 2/4 de 6 de la tarda, Marc Boada (divulgador i comunicador científic del programa QuèQuiCom de TVC) va realitzar la interessant conferència–espectacle Alkimia (activitat l’organitzada pel CaixaForum de Girona).

Per a més informació consulteu: Fira de la Ciència.

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

La pissarra digital interactiva (PDI) consisteix en un ordinador connectat a un videoprojector, que mostra el senyal d’aquest sobre una superfície llisa i rígida, sensible al tacte o no, de

s de la qual es pot controlar l’ordinador, escriure sobre qualsevol imatge projectada així com guardar-les, imprimir-les, enviar-les per correu electrònic i expo

rtar-les en diversos formats. La principal funció de la pissarra és doncs, controlar l’ordinador mitjançant aquesta superfície amb un bolígraf, el dit o en alguns casos fins i tot amb el ratolí. És el que ens proporciona la interactivitat amb la imatge i el que el diferencia d’una pissarra digital normal.

Per a més informació sobre els seus usos a les aules:

- pissarres digitals emprades en una escola rural

Meteorologia digital (CEIP Teresa Claramunt)

En aquest vídeo podem veure com els alumnes de cicle superior de l'escola Teresa Claramunt (Sabadell) aprenen el funcionament de les estacions meteorològiques i la recollida de dades per a la posterior confecció de gràfics i explicació als companys.

Podem veure dos tipus d'estacions meteorològiques: analògica i digital. En aquesta escola els alumnes analitzen cada dia les dades recollides i posteriorment en fan les gràfiques i amb l'ajuda del projector expliquen els resultats als seus companys.

Per a més informació segueix l'enllaç.

Lax’n’rock a les aules

Els tres components de Lax’n’Busto formen part d’un projecte a les aules. Aquest, va destinat sobretot a alumnes de la Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, però també a altres grups interessats de caire educatiu.

Aquest projecte té com a objectiu que els tres músics parlin als alumnes sobre tot el que significa ser músic, és a dir, les hores de dedicació, la composició de cançons (tant lletra com música), el treball en grup, la gravació i promoció dels seus discos, etc. per tal de mostrar als alumnes com és realment la seva feina. Tot això, intentant mostrar als alumnes que la música és un molt bon mitjà per a comunicar-se.

És una bona experiència d’aula ja que un grup conegut s’apropa a ells per a explicar-los realment com és el fet de ser músics i tot el que això comporta. És, a més, una activitat signicativa pels nens que a més poden relacionar amb el seu propi context quotidià.

Podeu veure un exemple d'aquesta pràctica des del següent link.

Per a més informació sobre aquest projecte, podeu consultar el següent enllaç.

Escolta'm

Escolta'm és un programa que permet als alumnes treballar i conèixer diferents instruments. Per tal de fer-ho, disposa d'informació, audicions i activitats a més d'un apartat d'avaluació. És un programa simple, intuitiu i atractiu que pot ajudar molt tant en la introducció com en el repàs dels diferents instruments.

Fes clic aquí per veure la pauta d'avaluació.

Material manipulable a l'aula de matemàtiques

El professor Anton Aubanell Pou ens ofereix una mostra creativa d'experiències pràctiques aplicades a l'aula de matemàtiques a nivell de primària i secundària. La seva conferència ens obra un univers màgic i lúdic per a l'aprenentatge de les ciències experimentals i matemàtiques.

Aubanell considera que com a professors hem d’ensenyar a pensar i hem de contextualitzar per tal que es pugui comprendre, interpretar, solucionar, etc, els problemes matemàtics i també d’altres. Cal, també, que fem despertar la motivació i el interès dels alumnes aplicant metodologies com la resolució de problemes, el treball cooperatiu, activitats relacionades amb les TIC o l’ús de materials manipulables.

Al llarg del seu discurs podem percebre que "sent" les matemàtiques. El seu discurs transmet "amor" cap a les matemàtiques, interès i motivació capaç de captivar al públic tot fent-lo participar activament in situ.

Els enllaços següents hi podeu trobar, respectivament, la primera i segona part de la interessant conferència. Us recomanem, especialment, veure la segona part on gran part d'ella mostra els materials:

Camp d'aprenentatge Pau Casals

 Un camp d’aprenentatge és un conjunt de serveis que s’ofereixen als professors i professores d’uns determinats contextos per tal de treballar un medi o entorn proper a l’escola amb l’objectiu que els alumnes aprenguin aspectes educatius d’aquest entorn.

El vídeo que proposem parla d’un camp d’aprenentatge que es troba al Vendrell i que treballa principalment l’entorn a la vida i obres de Pau Casals. A més, en aquest camp d’aprenentatge, també s’utilitza els medis natural (marítim) i social per a treballar-los amb els alumnes.
En l’àmbit de música treballa bàsicament l’obra de Pau Casals, però també altres estils musicals (com ara el rock o el jazz), la dansa o bé els processos d’enregistrament digitals. D’altra banda, també han pogut conèixer el funcionament i l’organització de l’auditori Pau Casals (Vendrell).
En definitiva, tal i com es pot comprovar amb el vídeo, amb un camp d’aprenentatge s’aconsegueix molta involucració per part dels alumnes (donat que el que estudien forma part del seu propi context) i la vivenciació en la pròpia pell dels conceptes que aprenen (cosa que fa molt significativa l’activitat), fets que són molt positius per a l’aprenentatge dels nens i nenes.

“La música, aquest meravellós llenguatge universal,
hauria de ser font de comunicació entre tots els homes”
                                                                                                                      Pau Casals.

Per veure el vídeo fes clic en aquest enllaç.

"La importancia de la tecnología educativa en el aprendizaje"

María Soledad Cabrelles Sagredo, doctora en educació musical, va escriure el mes d’octubre de 2010 un article que s’anomenava “La importancia de la tecnologia educativa en el aprendizaje”. El febrer de 2011 va escriure la segona part d’aquest article.

Cal tenir en compte, que si la societat actual és la societat de la informació, cal que l’escola també sigui així. L’article mostra la importància d’utilitzar les noves tecnologies dins l’aula d’educació musical, donat que els nens i nenes que eduquem són la futura societat i cal que el seu aprenentatge sigui diferent que el que s’ha donat fins ara.

Així doncs, proposa un canvi en la metodologia ja que actualment no es té la concepció del mestre com a una font de coneixement i d’informació, sinó que aquest pren el paper de guia en l’aprenentatge. La xarxa i altres materials educatius en format digital obren noves possibilitats d’aprenentatge que amplien i/o possibiliten el grau de coneixements que podem oferir als nostres alumnes. És per això que cal que coneguem l’ampli ventall d’informació, activitats i recursos dels que disposem i els apliquem a l’aula tenint coneixença sobre aquest material.

“En general, una de las mayores ventajas de la utilización de las TIC en la educación

musical y que está reconocida por la mayor parte de docentes e investigadores, es su

capacidad de presentar la música uniendo diferentes modalidades: video, audio,

gráficos, fotografías, colores, etc., así como facilitar ejercicios para ordenar patrones,

motivos, frases, secciones, etc. y representar la música con distintos códigos

notacionales (lógico, analógico, físico…).”

En definitiva, cal que prenguem consciència del canvi que les noves tecnologies suposen en l’educació (no només en l’àmbit musical) i que utilitzem la gran quantitat de recursos dels que disposem.

Podeu veure els dos articles en aquest enllaç de la revista docenotas.com.

"Interculturalidad en educación infantil y primaria con la música"

Tot i que és evident que la interculturalitat ja és un fenomen que caracteritza la societat actual, el fet de tractar o de donar lloc a totes les cultures que hi poden haver l’aula encara és una assignatura pendent de l’educació.

En l’article “Interculturalidad en educación infantil y primaria con la música” de Cristina Isabel Gallego García i Mª del Mar Gallego García es veu el paper que juga la música com a transmissora de valors i tradicions de forma intercultural, sense superposar una cultura a una altra.

A més, la música és concebuda com a una eina imprescindible per al total desenvolupament de l’individu. En l’article, la música s’entén com a una manifestació col·lectiva molt enriquidora pels nens ja que contenen el saber, la manera de fer, les creences, les costums, els estils, els períodes històrics, etc. de les diferents cultures. Cal donar-li la importància que realment té ja que és una forma d’expressió més que pot ajudar a comprendre les altres cultures.

A continuació teniu un fragment en què queda molt ben reflectida la filosofia de tot l’article i les finalitats que té (o hauria de tenir) la música en el treball de la interculturalitat:

“Pretendemos que los niños al trabajar la interculturalidad con la música asuman nuevas iniciativas, colaboren entre ellos, establezcan relaciones sociales en ámbitos cada vez más amplios, conozcan, valoren y respeten distintas formas de comportamiento, manifestaciones culturales y artísticas de su entorno u otro más lejano, mostrando siempre una actitud de interés y aprecio hacia las mismas.”

Podeu veure tot l’article fent clic a aquest enllaç.

"Cúando empezar con la música"

Aquest article escrit per Marta Fdez.-Carrión Quero parla sobre el moment cal començar a tocar un instrument de forma professional.

Si bé és conegut per la societat que l’educació musical és fonamental en el desenvolupament dels nens i nenes, cal tenir en compte també de quina manera es fa. En l’article no recolza la opció de fer especialitzar a un nen petit (de l’etapa d’infantil) amb un instrument concret. Cal que abans de tocar un instrument determinat, el nen hagi après a cantar, a entendre els conceptes de ritme, a escoltar música, etc.

Per tal de recolzar la seva teoria, l’autora de l’article exposa unes quantes de les metodologies que s’empren en altres països per tal d’introduir els nens i nenes d’educació infantil a la música, com per exemple el mètode “Susuky”.

L’autora també està d’acord amb el fet d’incloure la dansa en l’aprenentatge de la música i diu que pel que fa a tocar un instrument professionalment el nen ho hauria de fer cap als 8 anys, quan ja pugui decidir (després d’haver treballat els conceptes previs) quin instrument vol tocar.

Per veure tot l'article fes clic aquí.

Els polígons I

El portal educatiu Edu365.cat ens presenta aquest programa didàctic per treballar diferents continguts del polígons com: identificació de figures planes en la vida quotidiana, elements bàsics (costat, vèrtex, angle, eix de simetria), classificació dels quadrilàters, altura, costats i diagonals i per últim el perímetre i l'àrea d'un rectangle. Tots aquests continguts són practicants mitjançant animacions informatives i activitats didàctiques que fan referència al bloc mesura i espai del currículum.

Al següent enllaç hi podeu trobar una pauta d'avaluació del programa. En aquest altre enllaç hi podeu trobar la  proposta d'utilització del programa.

Treballem la mesura

Aquest programa permet treballar la mesura, un dels blocs del currículum, des de diferents punts tot manejant el Sistema Mètric Decimal i les operacions bàsiques com a mesura de resolució de problemes plantejats en la vida quotidiana.

Aquest programa s'adapta i facilita l'accés als usuaris amb dificultats visuals i auditives, a més dels equips no preparats acústicament.

En l'enllaç de continuació hi torbareu la pauta d'avaluació del programa presentat.

Sotazero

El projecte Sotazero és una activitat pensada per a ser treballada per tots els alumnes del mateix centre des d’educació infantil a batxillerat. Les TIC són el mitjà de comunicació i d’interacció entre tots els integrants del projecte.

En aquest cas només ens centrarem en explicar l’activitat de primària ja que és la que més ens interessa.

L’activitat s’anomena: seguint el Polarstern.

L’estudi que van realitzar té diferents aspectes: per una banda havien d’assenyalar en un mapa la ruta que realitzava el vaixell emprant les dades que els donessin els científics.

D’altra banda estudiarien la localització i les característiques de les aus i dels mamífers marins així com la localització d’icebergs i les seves conseqüències a partir de la informació que els científics enviarien dia a dia. A partir d’aquí amb l’ajut de material didàctic els alumnes prendrien el rol d’investigadors equiparant-se així amb els científics i ajudant-los en la seva tasca fent les seves pròpies conclusions.

Projecte pol·len

El projecte pol·len es va iniciar l’1 de gener de 2006 i es va desenvolupar durant tres anys i mig. El projecte, el propòsit del qual és establir un ensenyament de l’educació basat en la investigació, es va centrar en la creació de 12 “Ciudades semillero de ciencia” a la Unió Europea. Una “Ciudad Semillero” és un territori educatiu que recolza l’ensenyament de la ciència a l’educació primària a través del compromís de tota la comunitat.

L’objectiu bàsic de Pol·len consistia en proporcionar una mostra empírica de com pot reformar-se l’ensenyament de les ciències a escala local, a les escoles i al mateix temps involucrar tota la comunitat, per demostrar així a les parts interessades i autoritats educatives nacionals que aquesta proposta pot ser eficaç i sostenible, i finalment intentar aconseguir una millora d’aquesta.

Pol·len va proporcionar a cada “ciudad semillero” materials i suports metodològics i pedagògics compatibles amb els programes escolars locals. Aquest projecte desenvolupat en més de 400 escoles d’Europa es basa en pilars bàsics que conformen la Carta de les Ciudades semillero per l’ens

enyament de les ciències. Tot el material elaborat dins el marc de projecte Pol·len i qualsevol informació complementària sobre el projecte està disponible en el següent enllaç.

Un minut de ciència

En aquesta pàgina derivada de l'xtec, ens presenten un munt de vídeos d'un minut de durada on s'expliquen les ciències a grans trets.

Es tracta d'una pàgina web que ofereix una petita ajuda per entendre alguns efectes científics que es donen el dia a dia a la vida quotidiana.

S'expliquen continguts il·lustrats d'electricitat, la força de l'aigua, l'enlairament...

Visualitza la pauta d'avaluació

Enrajolem?

L’escola Rocafonda de Mataró ens mostra una pràctica matemàtica i artística Enrajolem? realitzada a principis del 2008 per a Educació Infantil i Primària. Té com a objectiu respondre a la pregunta: “es pot transformar l'espai?”. Consisteix en el disseny i la realització de rajoles de paper fent diferents composicions geomètriques mitjançant el plegat d’aquest material. El procés continua amb la tria del model que més agrada i la consegüent decoració. L'alumnat ha de calcular quantes rajoles de paper calen; fer tota la producció necessària per transformar l'espai escolli; prendre decisions sobre qüestions col·lectives; analitzar, comprendre i descompondre figures geomètriques, etc.

En el següent enllaç podeu visualitzar un vídeo del procés del projecte:

En aquest altre hi trobem un PDF sobre la seqüència didàctica:

Videojoc educatiu

El passat 26 d’abril de 2011 es va publicar un article, al portal de la Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura, que parla de la introducció d’un videojoc educatiu El futuro de Villa Girondo amb la finalitat d’aconseguir la participació ciutadana en la discussió/debat, la reflexió, el sentit crític, la interacció i la resolució de problemes plantejats que posen en risc la sostenibilitat a mitjà i llarg període.

Aquest videojoc enfocat per cicle superior posa en pràctica l’educació pel desenvolupament sostenible a partir d’un cas imaginari on els usuaris són els avatars. Alhora, també permet fomentant l’ús de les noves tecnologies i la imaginació dels propis usuaris. Durant la realització d’aquest videojoc, el professor fa de guia i de dinamitzador de l’activitat.

Cal dir que aquest videojoc és la continuació i l’aprofundiment del creat l’any 2008 amb el nom de “Urgent Mensaje. El desafío de llegar”.

A la pàgina web d’aquest joc hi trobem sis pestanyes d’informació variada. La primera “El juego” hi apareix una animació que ens presenta la problemàtica imaginaria de Villa Girondo. A la segona pestanya “Proyecto” hi trobem : una introducció del projecte i els motius de dur-lo a terme mitjançant un videojoc, els continguts i la dinàmica del joc, una síntesis de com és juga i el “Weblog” que intenta barrejar la situació fictícia del joc i la realitat. Pel que fa a la pestanya “Docentes” si detalla el paper d’aquest i les cinc propostes de treball. La resta de pestanyes tracten sobre: els crèdits, la bibliografia utilitzada i el contacte.

Aquest enllaç us conduirà fins a la pàgina web del videojoc on hi podeu trobar tota la informació esmentada anteriorment i la possibilitat de descarregar-vos-el.

Aula de música

El programa "aula de música" és molt atractiu i treballa tant de forma pràctica com teòrica diversos temes relacionats amb l'àmbit de música com ara llenguatge musical, instruments de la orquestra, música i tecnologia, història de la música, etc.

Aquests conceptes es treballen després amb diverses activitats que el mateix programa ofereix i que són adequades als continguts que ofereix.

Visualitza la pauta d'avaluació per a més informació.

Imaginary. Una mirada matemàtica

Des del 21 de gener fins el 6 de juny de 2011, l’Obra Social “la Caixa” ens mostra una exposició titulada Imaginary. Una mirada matemàtica que combina l’art, l’educació i les matemàtiques. Aquesta és una adaptació de l’exposició Imaginary de l’Institut d’Investigació Maemàtica d’Oberwolfach (Alemanya), produïda per la Real Societat Matemàtica Española en motiu del seu centenari.

La mostra presenta dotze il·lustracions en 3D que sorgeixen de l’aplicació d’equacions matemàtiques, la relació entre geometria i àlgebra, i el món de les simetries i singularitats. Moltes de les figures que es presenten són objectes de la vida quotidiana. L’exposició convida als visitants a reflexionar, conèixer, entendre la realitat, crear fàcilment formes boniques i harmonioses fent servir la pissarra digital i el programa Surfer.

L'enllaç d'acontinuació, mostra les declaracions de la senyora Sònia Garcinuño, responsable de l’exposició de l’Àrea de Ciència de l’Obra Social, també hi intervé el senyor Sebastián Xambó el qual representa l’assessor, un dels membres de la RMSE i professor de la Universitat Politécnica de Barcelona, i per últim podem sentir les paraules de professors i alumnes de lES Carmen Conde, de Las Rozas de Madrid.

Article "El anumerismo también es incultura"

El senyor Bernardo Marín publica al diari El País, un interessant i dens article sobre El "anumerismo" también es incultura. Posa de manifest l’alt grau d’acceptació social que genera la ignorància en qüestions numèriques, en comparació amb altres dèficits culturals, en la utilització de xifres que no volen dir res, etc.

El senyor Marín considera que hem de tenir les mínimes nocions matemàtiques, no només per entendre millor el món en el qual vivim, sinó per ser capaços de manipular, entendre, reflexionar, les múltiples situacions que ens sotmetem a diari.

“Recapitulamos. Las matemáticas tienen una aplicación práctica en otras ramas del saber. Ayudan a entender el mundo en el que vivimos, a tomar mejores decisiones, a ser ciudadanos más responsables y a vacunarnos contra la manipulación. Pero también pueden proporcionar alegría. Bertrand Russell decía en su ensayo La conquista de la felicidad que si no se había suicidado en su adolescencia fue porque quería saber más de matemáticas. Sin tanto dramatismo pero con el mismo entusiasmo, Lledó se emociona hablando de un mundo que no es estrictamente el suyo. "Tengo un hijo matemático y me doy cuenta de lo que goza con lo que descubre. Intenté leer su tesis doctoral, no entendía mucho pero sí me daba cuenta de que hablaba de un universo maravilloso". ¿Por qué esa fascinación por una realidad que ni siquiera podemos ver? "Tal vez porque somos fórmulas perfectas en un universo hilado en deducciones, análisis, intuiciones...", concluye Lledó.”

En aquest article es tracta temes culturals, educatius, socials, també parlar de disbarats en els mitjans de comunicació, etc. Tots ells argumentats i justificats per ell mateix i també amb citacions de filòsofs, professors, periodistes, i també documents i estadístiques.

Feu clic aquí per llegir l'article (publicat al 6 d’abril del 2011).

Vídeo sobre l'exposició de materials matemàtics de la Maria Antonia Canals

El bloc de l'Edu3.cat ens presenta un capítol de la sèrie Experiències matemàtiques produït pel Centre de Recursos per ensenyar i aprendre les matemàtiques (CREMAT), on s’hi recull propostes innovadores de l’experiència de la pedagoga Maria Antònia Canals.

En aquest vídeo ens mostra una exposició realitzada a Girona on hi poder observar diferents exercicis i materials d'un alt contingut didàctic per tal que l'alumnat aprengui d'una manera intuïtiva, reflexiva, manipulativa, etc.

Visualització del vídeo.

II Jornada matemàtica a la Regió de Múrcia

La consellaria d'Educació, Formació i Treball de la Regió de Múrcia (Educarm) recull una interessant experiència matemàtica de l'escola "Nuestra Senyora de la Arrixaca" del mateix territori. Aquesta segona Jornada les matemàtiques que va tenir lloc el curs 2007-2008 per tal de fomentar les matemàtiques a través d'una sèrie d'activitat lúdiques i educatives integrant tant l'alumnat com les famílies per tal d'adonar-nos que les matemàtiques formen part de la vida, són divertides i que a partir d'elles podem treballar altres àrees.

A la pàgina hi podreu trobar els objectius pactats en aquesta experiència, un llistat d'activitats que es varen dur a terme i per últim uns vídeos que recullen diferents moments de la jornada.

Feu clic per a veure aquesta experiència.